Canvis a Cuba: Polèmiques i perspectives

Des del PSUC viu del Vallès Occidental us volem convidar a assistir el proper dimarts 21 de desembre a les 19h. al Casal Pere Quart (Rambla, 69 - Sabadell) a la conferència:

Canvis en Cuba:

Polèmiques i perspectives

AMB LA INTERVENCIÓ DE:

Yodenis Guirola,

professor cubà i investigador de la Universitat de Barcelona (UB)

Us hi esperem!

La movilització continua!

CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya impulsen mobilitzacions el 15 i el 18 de desembre contra la retallada de drets laborals i socials.

Davant les mesures anunciades pel president del govern, CCOO de Catalunya considera inacceptable que Rodríguez Zapatero torni a convertir-se en el braç executor de les directrius dels mercats i es rendeixi als seus designis. Per això CCOO recolza, el proper 15-D, concentracions a empreses i institucions, i el 18-D la manifestació a Barcelona, a les 17, a Pl. Universitat.

Amb les mesures anunciades -segons CCOO- es continua fent recaure les factures de la crisi sobre els treballadors i les treballadores i les persones que es troben amb més dificultats socials i laborals.

CCOO de Catalunya li recorda al president del Govern que hi ha d'altres formes d'obtenir recursos, com és mitjançant una sistema fiscal més just, on es faci pagar més a qui més té, fent pagar a l'economia especulativa el que li pertoca, perseguint amb decisió el frau fiscal i no rebaixant impostos que beneficien a les rendes més altes.

CCOO no permetrem una sortida de la crisi amb més desigualtats i més retallades socials i laborals i per tant fem una crida a les mobilitzacions previstes el dia 15 i el 18 de desembre.

Feu clic per veure:

-les declaracions de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, efectuades durant la roda de premsa conjunta celebrada el dilluns 13 de desembre

-el Lluita Obrera Digital número 103 del dimarts 14 de desembre

-el comunicat de premsa del dimarts 14 de desembre amb les principals concentracions per al dia 15

-el manifest de suport de les entitats socials, presentat en roda de premsa el dimarts 14 de desembre

Més informació

Resolució sobre les Eleccions al Parlament

En pdf: cat / cas

Comitè Central, 6 de novembre 2010

Ens trobem davant d'unes eleccions marcades per una profunda crisi social i política, i un retrocés històric dels drets dels treballadors amb una nova reforma laboral dictada pel Govern del Partit Socialista.

La resposta dels sindicats del passat 29 de setembre, juntament amb amplis sectors socials, ha estat tot un èxit, tot i les campanyes d'intimidació dels sectors de la dreta, del govern, dels mitjans de comunicació i dels piquets empresarials.

La unitat sindical, la participació d'amplis sectors socials, ha permès l'ampli seguiment d'aquesta vaga, amb una participació del 90% al sector industrial, tot això culminat amb la manifestació de 400.000 persones el mateix dia 29. Hem de felicitar el conjunt del Partit per l'esforç fet, abans, defensant la necessitat d'aquesta Vaga General, al costat del PCE i IU, quan alguns sectors sindicals o de l'esquerra a Catalunya s'oposaven a aquesta. I durant la campanya prèvia, amb repartiment de milers d'octavetes, actes de les diferents agrupacions i la participació activa durant la jornada del 29, en piquets i en la manifestació central a Barcelona.

Aquesta Vaga General ha de ser l'inici d'un procés de mobilitzacions per a deixar sense efectivitat la llei de la Reforma Laboral. Ha canviat el govern però no està canviant la seva política. Les declaracions de Valeriano Gómez, Ministre de Treball, posen de manifest la nul·la voluntat de l'Executiu de modificar aquesta llei. Hem de mantenir la pressió interna dins de les organitzacions sindicals per seguir mobilitzant, inclosa una nova Vaga General, si el govern de Zapatero manté els seus plantejaments o inicia la reforma de les pensions, com ha vingut anunciant.

En aquesta fase de la crisi estem assistint a un avanç de la dreta a nivell global. L'últim exemple d'això són els resultats de les eleccions dels EUA. Tot i que cal ressaltar la fortalesa dels processos d'Amèrica Llatina, com Veneçuela i Brasil, que estan consolidant un projecte alternatiu.

A l'estat espanyol i a Catalunya està passant el mateix. La crisi i el fracàs de la política dels socialistes estan alimentant un avanç considerable del discurs i els valors de les dretes, i una possible victòria en les futures convocatòries electorals.

Per tot això cobren especial importància les eleccions del pròxim dia 28. Hem de fer el màxim esforç perquè en aquestes eleccions la coalició ICV / EUiA obtingui el millor resultat possible, marcant de manera clara el discurs vermell, assenyalant que la crisi és fruit d'un model polític i econòmic que ens està conduint al desastre i condemnant a l'atur a milions de treballadors.

Aquestes eleccions poden tenir conseqüències amb vista al futur immediat. Els seus resultats poden influir de manera decisiva en les eleccions locals del mes de maig pròxim, especialment en els municipis més importants, posant en perill l'hegemonia de l'esquerra. Hi ha risc real a ciutats com ara a Barcelona o a d'altres de més de 100.000 habitants, on la dreta pot aconseguir la majoria.

Per tot això, cal el màxim d'esforç del conjunt del Partit per aconseguir el millor resultat possible el proper dia 28. A partir del 29 haurem d'analitzar els resultats electorals, així com els diferents elements contradictoris que han anat apareixent aquests darrers mesos sobre el futur de l'esquerra i de la nostra coalició. Hem de situar el nostre debat en l'aprofundiment del nostre treball amb IU, el nostre referent estatal, com un projecte global i solidari a nivell de l'Estat, per superar el bipartidisme existent i com a alternativa real a l'avanç dels discursos de la dreta i de les seves polítiques antisocials.

Presentació de les memories de Antonio Romero a Sabadell

Des del PSUC viu del Vallès Occidental us volem convidar a assistir el proper divendres 22 d'octubre a les 19h. al Casal Pere Quart (Sabadell) a la presentació del llibre:

Memorias de Antonio Romero:

UN JORNALERO EN LOS SECRETOS DEL ESTADO

AMB LA INTERVENCIÓ DE:

Antonio Romero, dirigent del PCE, ex-diputat d'Izquierda Unida al Congrés,

i actualment coordinador de la Xarxa de Municipis per la 3ª República.

Us hi esperem!

Huelga general 29-S, hay motivos

(Del núm. 228 de Mundo Obrero)

El próximo día 29 de septiembre la clase trabajadora y la mayoría social de este país tienen un cita importante e ineludible para defender sus derechos y unas condiciones de vida dignas y suficientes frente a la agresión que supone la reforma laboral aprobada por el Congreso de los Diputados y la intención del gobierno de reformar el sistema de pensiones con la ampliación de la edad de jubilación a los 67 años y la ampliación del periodo de cómputo para el cálculo de su cuantía.

Hay motivos suficientes y más que sobrados para el seguimiento masivo de la huelga el miércoles 29 de septiembre por parte de los trabajadores y trabajadoras (sea cuales sean sus condiciones y características que tengan) y para el apoyo de la mayoría social, ya que la reforma degradará las condiciones de vida de las personas en tanto que asalariado/trabajador y de las familias por la repersuasión negativa en el salario (ingresos). Esta reforma afecta a los "fijos", temporales, eventuales, precarios, parados, mujeres, jóvenes, a todo el que viva de su esfuerzo para salir adelante.

Si ayer decíamos que el capitalismo es previsible, la historia se repite con un actor que repite también papel: la socialdemocracia española representada por el PSOE en el gobierno abriendo el camino a la derecha en la medida que asume sus políticas. En el verano de 1996 la revista "Ajoblanco" publicaba completo el llamado Informe Petras, titulado: "Padres-hijos dos generaciones de trabajadores españoles". El estudio realizado en la decadencia del "felipismo" estudiaba las consecuencias de las "reformas" llevadas a cabo por el gobierno del PSOE durante los mandatos de Felipe González y una conclusión sobresalía de las demás: los hijos vivirían en condiciones laborales y sociales peor que sus padres, lo que provocaría una ruptura generacional, todo ello por mor de las "reformas para la modernización de España" según el discurso "oficial" de la época. La aplicación de esas políticas llevaron al desafecto de los votantes de izquierdas y la llegada a la Moncloa de Aznar.

La reforma laboral fue aprobada en el Congreso con el apoyo explícito del PSOE, con la anuencia del resto de fuerzas políticas -incluido el PP-, a excepción de IU, ICV, ERC y BNG, obedece a la estrategia neoliberal de recortar los derechos de la clase trabajadora y hacer más difíciles las condiciones de la mayoría social, en definitiva de generar las condiciones para la confrontación entre trabajadores, posibilitando en demasía el poder del empresario y su enriquecimiento más rápido aun, eliminando garantías y derechos que posibiliten la igualdad social. Esta reforma modifica aspectos fundamentales de las relaciones laborales trabajador-empresario y supone un ataque a los sindicatos de clase, obedeciendo a los intereses de la patronal y de la derecha política (que al final, como no podía ser de otra manera, facilita la aprobación con su abstención en la votación). Se modifican aspectos del acceso, la estancia y la salida del puestos de trabajo como son: la modificación de las condiciones contractuales afectando de forma más grave al empleo fijo y estable, la modificación de las condiciones de estancia del trabajador en la empresa, el abaratamiento del despido, ampliación de las causas, la subvención a las empresas del despido, la reducción de las garantías de los trabajadores frente al mismo y la reforma de la negociación colectiva largamente exigida por la patronal y el PP, dando un poder absoluto al empresario convirtiendo a las y los trabajadores en esclavos del siglo XXI.

En este número de Mundo Obrero y en los anteriores, se explican las consecuencias de la reforma laboral, a la que además se suma una nueva agresión a la mayoría social, la reforma de las pensiones con la ampliación de la edad de jubilación, y la ampliación del periodo de cómputo para la cuantía de la misma. El Gobierno del PSOE lleva a cabo el mayor recorte social de la historia de España, cuyo único objetivo es abaratar el despido y desmantelar el Estado de bienestar para favorecer a los empresarios y a la banca. Mientras millones de personas han perdido sus empleos y cientos de miles sus viviendas, los bancos han ganado 32.000 millones de euros entre 2008 y 2009. Ante tal injusticia, la respuesta de Zapatero es imponer más recortes, por medio de la reforma de las pensiones y de los presupuestos más restrictivos de la democracia. La reforma laboral tiene un solo objetivo: abaratar el despido para favorecer a los empresarios. Reforma Laboral que amplia los supuestos en los que los empresarios pueden despedir improcedentemente a los trabajadores con una indemnización de 33 días, a la vez que facilita los despidos por causas económicas, cuya indemnización es de 20 días de salario por cada año trabajado, frente al actual de 45 días. Reforma laboral con la que aumentará el paro y que convierte a todos los trabajadores en precarios, al imponer la generalización de un contrato con un despido más barato, discrecional a voluntad del empresario y prácticamente sin indemnización. Medidas que facilitan el despido del que tiene empleo y que no acabarán con el paro. Frente a estas medias del PCE propone la unidad de la izquierda para una Alternativa Social Anticapitalista a la crisis (ver MO nº222. marzo 2010).

Desde estas páginas hemos defendido la necesidad de la Huelga General contra la política económica del gobierno y la derecha económica y política, contra la reforma de las pensiones y ahora la reforma laboral. Pero ésta no es la última concesión del Gobierno a la derecha política y económica. El 29 de septiembre vamos a dar la vuelta a las cosas. En las anteriores huelgas generales, las trabajadoras y los trabajadores hemos conseguido parar las políticas de derechas. Ahora también vamos a cambiar la situación: para que la crisis la dejemos de pagar la gente que trabaja y empiece a pagarla la gente que especula, para que la prioridad sea el empleo y los derechos sociales y no el beneficio de la banca.

Los que han provocado la crisis no se pueden ir de rositas, el seguimiento masivo de la huelga en un acto de defensa de la clase trabajadora y de la sociedad, a la vez que un toque importante de atención al gobierno, patronal y la derecha, para rectificar políticas. Pero es también en defensa de las generaciones venideras para que tengan una vida digna. Esta huelga es también en solidaridad con nuestros hijos e hijas.


Ginés Fernández Gonzalez,
Director de Mundo Obrero
http://elblogdexenxo.blogspot.com

Festa de Nou Treball 2010

Entrades a la venda als locals del Partit

Descarrega't el programa i el cartell

Aquest any, la festa de Nou Treball, que commemora el 74è aniversari de la creació del PSUC, tindrà lloc al CEIP Mediterrània de Sant Adrià de Besòs.

Programa

10:30-12:00

• Taller: La Dona davant de la Crisi amb Cristina Simó, Paloma Martin, Sara Porras, Amparo Ardanuy, Teresa Vidal
  
• Ofrena Floral als Afusellats al Camp de la Bota, per Fil Roig. Entrada Fòrum
  

12:00-13:30

• Contra el bloqueig a Cuba, presenta Alfred Clemente, amb José Luis Centella, Performance Caravana dels 5, Duo "mas vale k nunca"
• Passat i Present a la Mina, amb Jaume Botey i Josep Maria Montferrer
  

14:00-15:00

• Taller Comunicació i noves tecnologies, amb Ginés Fernández, Jesús Sànchez-Marín

15:00-16:00

• Paella
  

16:00-18:00

• Federico Melchor: Testimonio de una vida, presenta Mariano Aragón, amb Gines Fernández, Eloy Pardo, Victoria Pujolar
• Actuació Grup Catorzedabril

17:00-18:30

• La Refundació d'IU, presenta Albert Escofet, amb Marga Ferrer, David Rodriguez
• Cinema Militant Forum, amb Maria Soliña Barreiro
  

19:00-20:30

• Homenatge Miguel Hernández, Teatro Recoged esta Voz, Club de la Luna Llena
• Qui pagarà la Crisi?, presenta Miguel Ángel Domínguez, amb Salvador Jové, Simón Rosado, Fernando Lezcano

21:00–22:30

• Sopar i Acte Polític, presenta Neus Vilanova, amb Representant de JC, Jose Luis Centella i Albert Escofet.
  

22:30-01:00

• Tango-Cabaret, amb Susana Oviedo
• Ball

Servei de Bar, Parades solidaritat, Cinema sessió contínua

Exposicions: Mostrari de les Exposicions de la ACIM, Exposició sobre el barri de la Mina

Declaració del PSUC viu davant de la Sentencia del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya

Secretaria Política

En el moment de l’aprovació de l’Estatut el PSUC ja va declarar que aquest era manifestament millorable. Érem partidaris de una profunda reforma constitucional que permetés avançar vers un Estat Federal i Solidari, en que quedessin clarament definides les competències entre l’Estat i el Conjunt de les Comunitats i no de una reforma bilateral en el marc de una Constitució sorgida de una Transició, que 30 anys desprès mostra les seves limitacions per a construir un marc de convivència solidaria. Part d’aquestes limitacions estan en el fet de no reconèixer el caràcter multinacional d’Espanya, la democràtica sobirania dels seus pobles a decidir com volen conviure, el manteniment del sistema judicial heretat del franquisme o la pervivència de la vetusta institució monàrquica.

L’opció pel camí de petites reformes, permet el permanent qüestionament de la distribució de recursos i competències, es negatiu per a Catalunya i Espanya perquè cristal·litza una relació basada en la permanent disputa entre institucions, que acaba per fomentar la desavinença entre pobles. Aquesta opció no es nomes fruit del llegat del passat, sinó que esta promoguda i sostinguda pels grans partits de l’Estat (PP, PSOE) i les nacionalitats (CiU, PNV), arquitectes de un sistema polític que força la ubicació permanent del problema territorial en el centre del debat. Opció que es complementa amb un injust sistema electoral construït per marginar a l’esquerra transformadora, del que tots ells son beneficiaris. Un sistema que recordem, permet a CiU tenir 10 diputats amb el 3,03% de vots, mentre que IU nomes en te 2 amb el 3,77%.

EL PSUC segueix insistint que es necessària una profunda reforma de la Constitució i que cal obrir pas a una segona transició que determini amb claredat les competències municipals, autonòmiques i estatals, sota un principi de subsidiarietat (es a dir que tot allò que es pugui fer millor a un nivell descentralitzat es descentralitzi), però també estableixi un marc federal únic sobre els aspectes que siguin necessaris per assegurar la solidesa de un Estat al Servei dels treballadors tals com la regulació fiscal, laboral, seguretat social, pensions, defensa o política monetària. No compartim la idea que sempre la millor regulació sigui la mes descentralitzada. Com hem vist amb el Impost del Patrimoni, la fractura de les polítiques fiscals dintre de un mercat únic, porta a que les administracions quedin sotmeses al xantatge de la gran banca i les multinacionals per desmuntar la redistribució de la riquesa i els serveis socials.

Però tot i no ser aquest l’Estatut que haguéssim volgut, ha estat el que ha aprovat el poble de Catalunya i els pobles d’Espanya a traves dels seus Parlaments. El fet que un Tribunal Constitucional hagi legislat contra la sobirania popular es totalment rebutjable. Es del tot evident que ho prudent hagués estat que el Tribunal s’hagués inhibit de un procés que l’enfrontava a les sobiranies populars. Però ben al contrari, aquest Tribunal, a més deslegitimat per la seva composició, ha decidir erigir-se en pare salvador de les essències pàtries. Lamentem que en canvi no hagi mostrat cap diligencia en defendre drets clarament recollits a la Constitució com el dret a la vivenda dels desnonats per la banca, el dret al treball erosionat per la reforma laboral, els drets del poble conculcats per aquells que s’amaguen darrera els mercats financers per imposar retalls als drets negociats col·lectivament i regulats per lleis que ara es burlen amb tota impunitat al alterar el sou dels treballadors públics o les pensions.

La decisió del Tribunal Constitucional es una ofensa al poble de Catalunya i una maniobra que només farà que enverinar mes la crisi en que es viu a tot l’Estat. Som conscients que les forces conservadores nacionalistes de tota mena, se’ls hi dona nou protagonisme per enfonsar al nostre poble en una espiral autodestructiva, que permet establir una cortina de fum sobre els problemes socials que els treballadors de totes les nacionalitats del Estat espanyol patim a mans dels poders financers. Estem davant de una nova provocació dels sectors mes centralistes i reaccionaris que volen camuflar els greus problemes que te el país, enfrontant uns pobles amb altres, revitalitzant els patrioterismes i nacionalismes excloents. Ara l’amenaça mes gran pel poble català i espanyol es la contrareforma neoliberal que els grans banquers, a traves de institucions com el FMI, el Banc Europeu i la OCDE estan imposant als ciutadans de tot Europa, destruint els seus drets socials i laborals.

No hi ha futur de convivència federal sense un Estat del Benestar molt mes fort del que tenim actualment. Per nosaltres la lluita per la sobirania del poble català es inseparable de la lluita per la defensa de un sòlid estat del benestar i de un projecte federal que retorni la sobirania popular al poble treballador arreu de l’Estat. La proposta de un horitzó de independència i conformació d’Estats mes petits i dèbils, es caure en el joc que els poders econòmics volen per Europa, per que saben que en un marc mes fracturat els representants populars seran encara mes dèbils front al seu poder econòmic transnacional.

El PSUC partit nacional i de la classe treballadora, crida als treballadors de Catalunya a defensar els seus drets nacionals en el marc de un projecte federal que reconegui la nostra nació i estableixi un marc de convivència a l’Estat espanyol i a Europa just, transparent, democràtic i republicà. Denunciem la dinàmica que volen desfermar els nacionalismes conservadors del PP al formular la demanda contra l’Estatut, però també de CiU al plantejar el conflicte com un problema entre pobles i el PSOE al negar-se a propugnar obertament un projecte federal per canviar el marc jurídic i electoral establert per la transició

El PSUC entén que aquesta lluita esta íntimament relacionada, amb la lluita que desenvolupen els treballadors i els seus sindicats per defendre la sobirania popular front als intents dels poderosos destruir les institucions democràtiques i el marc de drets i llibertats que expressen. Per tant, entenem que avui aquesta lluita també forma part de la mobilització social que arreu de l’estat Espanyol i Europa s’està desfermant contra la contrareforma que els grans banquers han desencadenant contra les conquestes socials. Per nosaltres aquesta mobilització es part de la mobilització vers la Vaga General convocada pel 29 de setembre.

Cridem a tot el poble de Catalunya a mobilitzar-se el 10 de juliol contra la sentencia del Tribunal Constitucional

Per la sobirania del poble de Catalunya!

Per la sobirania de les institucions populars. Ni jutges, ni mercaders poden estar per sobre dels parlaments democràtics!

Contra la judialització de la vida política, reforma democràtica del aparell judicial!

Per el canvi immediat de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional i la Llei Electoral!

Per una nova transició que obri pas a una República Federal Solidària sustentada en la sobirania fraternal dels pobles d’Espanya!

Constituïm una xarxa de municipis per la IIIª República que promogui el projecte federal com element vertebrador de una Espanya plural!

Poble treballador de Catalunya impulsant la Vaga General, assumim el protagonisme que ens pertany!

NO EN EL NOSTRE NOM!

Declaració del Comitè Executiu del PSUC Viu
sobre les retallades socials dels governs Zapatero i Montilla

El pla de reducció del dèficit aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya és un nou atac al precari estat del benestar dels nostres ciutadans, en la línia de l'aplicat pel govern de Zapatero a l’àmbit de l’Estat. Un i l’altre es pleguen en l'essencial a la demanda dels poderosos per fer recaure la crisi sobre aquells que no l’han provocada. Els grans especuladors, la banca i les institucions internacionals que estan al seu servei (FMI, Banc Europeu) estan desviant les conseqüències de la crisi, que ells han provocat, vers els treballadors i la ciutadania en general. Classes populars que durant anys han estat víctimes de les seves especulacions immobiliàries i financeres i ara de la destrucció de les hisendes públiques, arruïnades per salvar els seus injusts i desmesurats beneficis mitjançant bilionaris ajuts públics destinats al rescat de la banca.

En particular, les mesures sobiranes del Govern de Catalunya afecten als treballadors públics (funcionaris i contractats), incloent els dels serveis semi-privatitzats del Servei Català de la Salut, els de les escoles concertades, els de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i d’altres. Es tracta d'un atac frontal als serveis públics de Catalunya i, per tant, al salari social de tots els ciutadans i un senyal inequívoc a la patronal per a una reducció generalitzada de salaris als convenis col·lectius i contractes laborals privats.

El fet que a Catalunya existeixi una voluntat d'augmentar els impostos sobre les rendes més altes (sense distingir si són rendes del treball o del capital, i que en tot cas caldria haver plantejat molt abans) no altera el profund caràcter reaccionari, neoliberal i regressiu d'aquest decret, que contribueix a lesionar els drets dels treballadors en allò que depèn del Govern Català

De fet, el govern renuncia a actuar sobre els ingressos i només pretén reduir la despesa. Cal recordar les polítiques fiscals de reducció o eliminació de l’impost de successions i sobre el patrimoni que han disminuït els ingressos en unes quantitats molt superiors a la retallada de la despesa que ara volen aplicar. El decret suposa una retallada de 1.670 milions d'euros, contra uns ingressos de 175 milions per la possible aplicació dels nous impostos.

Assistim en tota Europa al pitjor atac als drets socials desprès de la Segona Guerra Mundial, a la reversió de conquestes i acords socials que han estat a la base d'una etapa de compromís històric entre capital i treball que, tot i no acabar amb el caràcter explotador del sistema capitalista, havia permès un marc d’acció a l’activitat reformista, l’acció sindical i el progrés social.

Aquesta regressió està lluny de ser conjuntural, perquè cap dels elements profunds de la crisi estan sent abordats amb aquestes mesures. Al contrari, la baixada de salaris que s’anirà estenent a tota la societat, la destrucció de serveis, l'augment brutal dels impostos sobre el consum, com l’IVA, així com les pujades de tarifes de serveis bàsics, com l’electricitat, no farà sinó deprimir encara mes l’activitat econòmica i, per tant, retroalimentarà el creixement de l’atur i la destrucció de teixit productiu.

La solució està en una altra línia, ben diferent. Cal un canvi d’estratègia econòmica, un gir en les polítiques laborals, socials i ambientals en què l’Estat incrementi els ingressos, enlloc de retallar la despesa. En què l’Estat recuperi el control democràtic del sistema financer, posi realment fre a l’evasió fiscal, a l'especulació i a la corrupció. Per tant proposem les següents línies d’acció:

* Decidida acció pública per reformar radicalment el sistema financer, recuperant la banca pública (en comptes de liquidar el poc que en quedava amb la transformació de les caixes en simples bancs), gravant fiscalment de debò els especuladors, les multinacionals i la gran banca privada, forçant així un canvi de l'esquema actual o trencant amb les imposicions dels banquers europeus.
* Decidida acció pública per dinamitzar l’economia amb un altre model productiu i de gestió de l’activitat econòmica, basat en la sostenibilitat, l’economia social, els serveis a les persones, el creixement endogen, la producció i el consum locals.
* Decidida acció pública per tal de desenvolupar la protecció social a les classes mes desfavorides, entre elles, els pensionistes, els aturats, desnonats i persones amb elevat nivell de dependència.
* Reducció dràstica de les despeses militars i retorn de totes les missions a l'estranger, començant per l’Afganistan, projectes imperialistes al servei de l’expansió de les multinacionals en la recerca de matèries primeres.
* Reducció dràstica dels pressupostos de la Casa Reial i de les subvencions a l'Església, retall de les retribucions exorbitants de determinats càrrecs polítics i institucionals i democratització participativa de l’assignació dels pressupostos públics donant prioritat a les necessitats dels ciutadans i no de les grans empreses.

El PSUC Viu considera que estem en un moment de ruptura històrica, en què les forces d’esquerra hem de definir netament la nostra posició. No hi ha moltes opcions. La lògica d'acceptar una desfeta històrica de les classes populars i comprometre’s en gestionar la reducció de les conquestes socials és una opció que representa a mig termini la destrucció de l’espai de l’esquerra, des de la socialdemòcrata a la comunista. Un gir no tan diferent del que va suposar que, a l'inici del segle XX, la majoria dels partits obrers institucionals acceptessin com a mal menor votar els pressupostos de guerra que van portar a la Primera Guerra Mundial i a l'esclat de la Internacional, en trair el seu caràcter fundacional pacifista i internacionalista.

En aquest sentit considerem inadmissible la decisió del Consell Nacional d'EUiA, convocat d’urgència en el termini de tres hores, de donar suport com a “mal menor” a les mesures del govern, amb l’argument fal·laç que la reducció de sous calia aplicar-la per imperatiu legal. D’altra banda, EUiA ni tan sols ha discutit les posteriors mesures de “racionalització” del sector públic. I, malgrat això, el grup parlamentari ha decidit votar a favor del conjunt de les polítiques anti-crisi sense sotmetre aquesta decisió a cap òrgan de direcció d’EUiA, tot i la nostra insistència en aquest sentit. Cal un debat profund al si d'EUiA, ICV i tota l'esquerra sobre les implicacions d’aquestes decisions, que no compartim en absolut. La prioritat que alguns dirigents donen a l’“estabilitat” del Govern d’Entesa al preu de no enfrontar-se a la lògica dels retalls neoliberals només porta a augmentar la desconfiança dels ciutadans respecte dels seus representants i afavoreix encara més la dreta, que contempla, encantada, com l’esquerra li fa la feina bruta. Entenem que mai un govern d’esquerres pot ser qui signi la reducció de salaris i serveis, la vulneració de drets llargament reconeguts com el de negociació col·lectiva (amb la retallada de sous a personal contractat de centres educatius i hospitalaris concertats, per exemple). Abans queda la dignitat d’oposar-se clarament i concertar amb els sindicats mesures que suposin la no aplicació pràctica dels retalls o, al menys, la seva compensació per altres vies.

EN CONSEQÜÈNCIA, EL PSUC-VIU ES DESMARCA ROTUNDAMENT I PÚBLICA DE LA POSICIÓ ADOPTADA PER LA COALICIÓ ICV-EUiA EN AQUEST TEMA I FA PALESA LA SEVA VOLUNTAT DE COMBATRE PER TOTS ELS MITJANS AL SEU ABAST LES MESURES SOCIALMENT INJUSTES PROPOSADES PELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ I APROVADES PELS RESPECTIUS PARLAMENTS.

Proposem adoptar una altra lògica. La que ens mostren entre altres els treballadors i treballadores de Grècia, o els ciutadans d’Islàndia, negant-se a pagar la factura que la gran banca europea vol fer recaure sobre ells. És la lògica de resistir-se a la destrucció de les conquestes socials emprenent una profunda, radical i extensa mobilització social que s’oposi a qualsevol reversió dels drets adquirits. Una mobilització que hauria d’estendre's als càrrecs institucionals que es neguen a ser còmplices d'aquesta insensatesa en comunitats autònomes, municipis i empreses públiques.

Sabem que, malgrat tots els esforços de mobilització, és probable que es donin derrotes i retrocessos, perquè, ara mateix, desmobilitzats per anys de prosperitat enganyosa i desigualment repartida, potser la majoria dels treballadors no estem a l’altura del repte que afrontem. Però la resistència i la mobilització és l'única sortida a mig termini dels problemes que afrontem. No hi ha pitjor derrota que la d’aquell que es nega a lluitar. Si s’accepta aquesta lògica, tal com ha fet el nostre govern, dins d'uns mesos ens trobarem amb nous retalls a mesura que la crisi es faci més profunda. Si no hi ha una contundent resposta, aquestes mesures encara empitjoraran. Al cap i a la fi, els retalls ara aprovats no són sinó el preàmbul d’un atac molt més ampli al conjunt dels treballadors mitjançant una imminent reforma del mercat laboral clarament regressiva. Unes i altres mesures, lluny de permetre superar la crisi, no faran sinó aprofundir-la, en deprimir encara més el consum i l’activitat econòmica i elevar a nivells estratosfèrics l’atur i la precarietat.

El PSUC Viu crida tots els treballadors i ciutadans a donar la més ferma resposta a aquestes mesures a tots els nivells i en totes les formes possibles. Invitem les forces progressistes a obrir un debat ampli sobre el sentit d’aquesta contrareforma, als centres de treball, a la xarxa, als mitjans de comunicació, als centres d'estudi i de recerca, a les associacions de veïns, etc. Cridem tots els corrents i moviments socials progressistes a impulsar l'adopció de mesures concretes i immediates favorables a les grans majories, per tal de revertir l'amenaça que tenalla tan greument el nostre poble. Cridem a conformar un Bloc Social de Defensa dels Drets Ciutadans, que s’oposi al brutal atac de les forces neoliberals que s’ha desfermat arreu d’Europa. Cridem tots els treballadors i ciutadans, de totes les sensibilitats, des de la socialdemòcrata a la comunista, passant per llibertaris, alternatius o ecologistes, a bastir entre tots una altra proposta sobre una lògica totalment diferent, insubmisa, solidària, mobilitzadora i participativa.

Ara l'important no són les etiquetes, sinó les posicions sobre el present i el futur que ens repta de forma tan apressant. Donem tot el suport a les mobilitzacions convocades per les organitzacions sindicals, cridem a la mobilització pel seu èxit, un primer pas per començar a capgirar aquesta situació.

Només la mobilització social i la unitat d'acció sobre propostes clares i concretes poden permetre repel·lir l'agressió en marxa contra les classes populars del nostre país i de tota Europa. Només la coherència i la defensa dels interessos de la majoria pot ajudar a recompondre el teixit social i els valors de l’esquerra.

NI UN PAS ENRERE EN LES CONQUESTES SOCIALS QUE TANT ENS VA COSTAR ASSOLIR! CONTRA LA DICTADURA DEL CAPITAL FINANCER, QUE FA QUOTIDIANAMENT BURLA DE LA SOBIRANIA POPULAR, DEFENSEM UNA SOCIETAT JUSTA, SOLIDÀRIA I DEMOCRÀTICA!

Barcelona, 10 de juny de 2010

8 de juny, Vaga General al sector públic

Davant les propostes del Govern espanyol per lluitar contra el dèficit

Davant les propostes per lluitar contra el dèficit exposades pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, al Congrés dels Diputats el passat 12 de maig, CCOO ha convocat una jornada de vaga al sector públic. Serà demà dimarts 8 de juny de 2010.

Aquest dia hi haurà diferents manifestacions a Catalunya, que sortiran a les 12'00h a Barcelona (Plaça Universitat), Tarragona (Plaça de l'Ajuntament) i Girona (Avinguda 22 juny, davant Subdelegació del Govern) i a les 18'00h a Lleida (Plaça Victor Siurana, davant del rectorat de la Universitat). A Tortosa hi haurà una concentració, a les 12.00 h, a la plaça Alfons XII, i a Amposta, a les 10 h, davant de l'Ajuntament.

Feu clic per veure:

Material de difusió

- El decret de serveis mínims per al dia 8 de juny (4 de juny de 2010).

- El manifest unitari per al dia 8 de juny (3 de juny de 2010).

- El cartell informant de les manifestacions del 8 de juny (3 de juny de 2010).

- El registre de la convocatòria de vaga presentat al Departament de Treball de la Generalitat (27 de maig de 2010).

- El manifest conjunt de CCOO de Catalunya i UGT llegit a les concentracions del 20 de maig (20 de maig de 2010).

- La informació de les concentracions del 20 de maig de 2010.

- L'octaveta convidant a la participació el dijous 20 de maig (17 de maig de 2010).

Comunicats de premsa

- El comunicat CCOO de Catalunya considera intolerables les mesures del Govern perquè ataquen la qualitat dels serveis públics, posen en perill la seguretat de la ciutadania i recauen sobre les condicions laborals dels treballadors públics (1 de juny de 2010).

- El comunicat CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya convoquen aquest dijous concentracions de treballadors públics a les subdelegacions del Govern (17 de maig de 2010).

- El comunicat CCOO denuncia que les mesures anunciades per Zapatero són injustes socialment, regressives laboralment i inútils per sortir de la crisi (12 de maig de 2010).

Revistes digitals

- La Gaceta Sindical especial confederal (3 de juny de 2010).

- La revista especial editada per la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya (20 de maig de 2010).

- La Gaceta Sindical especial confederal (19 de maig de 2010).

- La revista especial editada per la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC) de CCOO de Catalunya (18 de maig de 2010).

- La Lluita Obrera Digital número 82 (14 de maig de 2010).

- La Gaceta Sindical especial confederal (13 de maig de 2010).

Articles

- L'article de Joan Coscubiela Zapatero i el so del ball de la yenka (El Periódico de Catalunya, 13 de maig de 2010).

Fotos

- La galeria de fotos de la concentració a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, davant la Generalitat (1 de juny de 2010).

Vídeos

- El vídeo de la concentració a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona el dimarts 1 de juny (1 de juny de 2010).

- El vídeo de la concentració de Barcelona el dijous 20 de maig (20 de maig de 2010).

Por una Alternativa social de izquierdas

Des del PSUC viu del Vallès Occidental us volem convidar a assistir a la conferència que es realitzarà el proper divendres 21 de maig a les 19h. al Casal Pere Quart (Sabadell):

Ante la crisis y sus consecuencias:

POR UNA ALTERNATIVA SOCIAL DE IZQUIERDAS

PRESENTA:

Mónica Morales, responsable d’EUiA del PSUC-Viu al Vallès Occ.

INTERVENEN:

Ernesto Castaños, responsable del Món del Treball del PSUC-Viu al Vallès Occ.

Hugo Colacho, President de la Federación de Asociaciones de Inmigrantes del Vallés

Antonio Díaz, Secretari General de CC.OO. del Vallès Occ.

José Luis Centella, Secretari General del PCE

Us hi esperem!

Manifest del 1er de Maig

1r DE MAIG: PER UNA SORTIDA SOCIAL DE LA CRISI

Des del PSUC Viu celebrem aquest any el 1r de maig, dia de la classe treballadora, preocupats per l'actual situació econòmica i social, perquè la crisi, que tan greument està perjudicant els treballadors i treballadores, no sols no remet sinó que en els últims mesos s'està agreujant, especialment pel que fa a la destrucció de llocs de treball. La desocupació continua augmentant de manera galopant i sembla no tenir sostre. Per exemple, en el mes de març van ser 35.988 treballadors/es més els que van incrementar la xifra d'aturats, la qual cosa suposa, segons dades oficials, que la taxa de desocupació s'ha situat en un alarmant 18,8% amb un total de 4.166.613 aturats/des, la xifra més alta des de 1996. En aquest sentit, Espanya continua sent el país de la Unió Europea on més s'estan notant les conseqüències de la crisi, no en va, des que s'inicià la crisi el nombre d'aturats/des ha augmentat en un 141%, el triple que a Itàlia o Gran Bretanya.

Enfront d'això, els antídots del govern central del PSOE aprofundeixen en les polítiques econòmiques dels últims anys abraçant les tesis neoliberals de la patronal. Uns antídots que persegueixen precaritzar encara més les condicions de la classe treballadora alhora que els vertaders responsables de la crisi continuen endurint el discurs en la seva ofensiva contra la protecció social, acomiadant massivament, tancant empreses i apostant per la rebaixa dels drets socials com a alternativa a la crisi. La recent proposta de revisió del sistema públic de pensions, basada en retardar l'edat de jubilació fins als 67 anys i ampliar el període de càlcul de cotització dels 15 anys actuals fins als 25 anys, posa de manifest fins a quin punt coincideixen les estratègies i les anàlisis econòmiques del govern central i de la CEOE.

En el PSUC Viu no oblidem les elevades taxes de temporalitat, precarietat i sinistralitat laboral, punts negres sobre els quals es teixeixen els dèficits del nostre mercat de treball i que ja estaven presents amb anterioritat a la crisi econòmica. Al si de la Unió Europea, Espanya és el país líder en precarietat laboral i en qualsevol estudi publicat en els últims anys així es testifica. I quan parlem de precarietat ens referim a la insuficiència de l'Estat Social a Espanya. No entenem que en el context actual la despesa en protecció social a Espanya hagi baixat el 2009 fins al 20´9% del PIB. Amb això s'eixampla encara més la bretxa que separa Espanya de la resta de països de la Zona Euro on la mitjana en protecció social supera el 30% del PIB. Així mateix, no ignorem la doble explotació que pateixen milions de treballadors i treballadores per condició de gènere, edat o origen cultural, i és per això que des del PSUC Viu hem denunciat les desigualtats de gènere en l'àmbit del treball, les dificultats en la inserció laboral dels joves o el tracte discriminatori cap a la població treballadora immigrant.

Des del PSUC Viu considerem que ha arribat el moment de sortir al carrer i deixar clar tant al govern del PSOE com a la classe empresarial que la crisi no pot seguir pagant-la la classe treballadora. Urgeix una gran mobilització social per l'ocupació i la protecció social que forci al govern central a l'adopció de mesures a favor de la creació de llocs de treball i al desenvolupament de polítiques socials basades en la recuperació del sector públic de l'economia que millorin la protecció dels milions de desocupats i de famílies que no tenen una ajuda econòmica que els permeti subsistir. Creiem que la sortida de la crisi econòmica ha de plantejar-se des d'un enfocament social i democràtic que atengui a les necessitats dels treballadors/es i dels més necessitats. De la mateixa manera, fem una crida a les organitzacions sindicals perquè prossegueixin en la seva defensa de l'ocupació, dels salaris i del sistema públic de protecció social. Finalment, emplacem a la nostra militància i al conjunt de la ciutadania a participar activament a les manifestacions del 1r de maig.


VISCA LA CLASSE TREBALLADORA! VISCA EL 1r DE MAIG!

TOTS A LA MANIFESTACIÓ UNITÀRIA. A LES 11:30 A PÇA. CATALUNYA – RONDA ST. PERE

Centenari de Miguel Hernández

Des del PSUC viu de Sabadell us volem convidar a assistir a l'acte que es realitzarà el proper diumenge 18 d'abril a les 18h. al Centre Cívic Can Balsach de la Creu Alta (Sabadell) en conmemoració del Centenari del naixement de Miguel Hernández, destacat poeta comunista i republicà.

L'acte consistirà en la lectura de diversos poemes relacionat amb la figura del poeta comunista a càrrec de l'agrupació de poetes populars de Sabadell, Pensamiento Poético. També hi haurà música, amb la participació del cantautor Nelson Poblete.

Organitzat per Pensamiento Poético, la FAV de Sabadell, PSUC viu de Sabadell, i l'Associació Catalana d'Investigacions Marxistes.

Ja ha sortit el número 97 del Nou Treball

La fosca gestió privada de la llum

dijous, 18 març de 2010

Secretaria política del Partit Socialista Unificat de Catalunya (Viu)

Els estralls causats per la forta i poc habitual nevada del dia 8 de març en la província de Girona, que han afectat especialment la Costa Brava, revelen un altre desastre, aquest no degut a causes naturals, sinó socio-polítiques. Ens referim al, en alguns casos, interminable tall del subministrament elèctric a milers de llars que han quedat privades, dies i dies, d’energia i, per tant, de calefacció i de l’ús de tota mena d’electrodomèstics, amb greus conseqüències econòmiques i sanitàries.

És ja de per si difícilment comprensible que més de 30 torres d’alta i mitjana tensió (Endesa ha reconegut 33, però d’altres fonts parlen de xifres molt més elevades) es vinguessin a terra, per molt que la suma de vents forts i un respectable gruix de neu sobre els cables afavorís el trencament de l’estructura metàl·lica. O bé el disseny de les torres era defectuós, com han apuntat alguns tècnics, o bé el seu manteniment deixava molt a desitjar. Qualsevol de les dues possibilitat només porta a una conclusió: que les companyies responsables del subministrament han seguit una política de reducció de costos a costa de la seguretat del servei. No val dir que fenòmens com el del dia 8 són infreqüents: un sector estratègic com el subministrament elèctric ha de comptar amb uns marges de seguretat prou amplis com per posar el servei a cobert d’imprevistos d’aquesta envergadura.

D’altra banda, tal com va ser reconegut pels responsables de Red Eléctrica amb ocasió del tall de subministrament produït a la ciutat de Barcelona l’estiu del 2007, la xarxa elèctrica amb la què comptem no és prou densa i inter-connectada com per poder suplir la caiguda d’una línia mitjançat la connexió automàtica a línies alternatives. És obvi que, al menys a Girona, ben poc o res s’ha fet per corregir aquesta deficiència.

Tot això ens porta a una conclusió que per a nosaltres ha estat sempre una evidència i que ja sembla ser-ho també per a un 95% de la població de Catalunya (segons alguna enquesta televisiva): que un servei públic fonamental com aquest no pot estar en mans d’empreses privades (a més, en règim, pràcticament, de monopoli, cosa que elimina tot possible avantatge derivat de la competència). A l’igual, doncs, del que hem dit respecte de la banca (bancs i caixes), que està vist que no pot sobreviure sense els ajuts públics aportats pel conjunt de la població, considerem una qüestió política prioritària que serveis bàsics com el subministrament elèctric tornin definitivament a ser propietat pública, és a dir, de tots els ciutadans per igual.

Ja ha sortit el número 96 del Nou Treball

Manifestacions contra la proposta de retard de l'edat de jubilació

El dimarts 23 de febrer
a Barcelona, a les 18'00h a la Plaça Urquinaona

CCOO de Catalunya convoca amb UGT manifestacions el dimarts 23 de febrer per protestar per una de les mesures aprovades pel Consell de Ministres del Govern espanyol el divendres 29 de gener: la d'endarrerir l'edat legal de jubilació als 67 anys.Les manifestacions tindran lloc el dia 23 de febrer a les següents poblacions:
• Barcelona (18'00h a la Plaça Urquinaona)
• Lleida (18'30h a l'Avinguda Catalunya, 2 -seu de CCOO-)
• Girona (18'00h, Plaça de la Independència)
• Tarragona (19'00h a la Rambla Nova -estàtua dels Despullats-)
• Tortosa (19'30h, CAP del Temple)

Feu clic per veure:
- El material de la campanya (cartell, octaveta, enganxina)
- La Lluita Obrera Digital especial sobre l'edat de jubilació.
- L'article de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, publicat al diari "AVUI" del 5 de febrer de 2010.
- La Gaceta Sindical especial sobre les mobilitzacions elaborada per CCOO d'Espanya.
- La Gaceta Sindical especial sobre pensions elaborada per CCOO d'Espanya.
- L'article de Joan Coscubiela, president de la Fundació Cipriano Garcia - CCOO de Catalunya, publicat al diari "Cinco Días" del 2 de febrer de 2010.

El PSUC viu rechaza la ampliación de la edad de jubilación

Desde el PSUC viu mostramos nuestro rechazo a la propuesta del gobierno central de ampliar la edad de jubilación hasta los 67 años de edad. La medida, aprobada por el consejo de ministros el 29 de enero, será debatida en el congreso en el seno de la comisión del pacto de Toledo, acuerdo firmado en 1995 y renovado en 2002, con el planteamiento de hacer más contributivo y sostenible el sistema público de pensiones, asegurando así su futuro y viabilidad. Sin embargo, el gobierno central se equivoca, deliberadamente o no, cuando cuestiona el futuro de las pensiones y propicia un estado de alarma entre la población española a fin de legitimar una propuesta profundamente retrograda e innecesaria.

El retraso del acceso a la jubilación es una medida innecesaria cuando resulta que la Seguridad Social registró en 2009 un superávit de 8.502 millones de euros, el equivalente al 0,8% del PIB. Es una medida innecesaria si tenemos en cuenta que ya existe un sistema de pensiones flexible que permite al mismo tiempo jubilaciones anticipadas con penalizaciones en la pensión y la posibilidad de permanecer en el mercado laboral más allá de los 65 años, con una ligera bonificación en la pensión. En este sentido, el sistema está compensado. Asimismo, es una medida retrograda, una más del gobierno del PSOE en materia laboral, porque carga sobre la clase trabajadora el incremento de los ingresos a la Seguridad Social mientras el pasado mes de julio el mismo gobierno planteó una reducción de las cuotas empresariales del 2%. No olvidemos que en la reforma de 2006 ya se acordó la reducción de las cotizaciones empresariales al desempleo y al FOGASA, y que en materia de pensiones se aprobó la ampliación del periodo de cotización necesario para generar una pensión, pasando de 13 años reales a 15 años efectivos al no computarse la cotización de las pagas extraordinarias.

Por otra parte, la propuesta del gobierno del PSOE no sólo alarga la edad de jubilación a los 67 años sino que prevé ampliar el periodo de cotización de la pensión hasta los 20 años, lo que supondría una reducción de la cuantía media de las pensiones del 4%. Por ello, es una falacia justificar la propuesta de alargar la edad de jubilación porque se haya incrementado la esperanza de vida de la población española en cuatro años. En consecuencia, el gobierno central pretende que trabajemos más años y luego cobremos menos cuando accedamos a nuestra pensión. Pero mientras el gobierno castiga las pensiones de las rentas más bajas y endurece los requisitos de acceso, por otro lado, sigue financiando los planes de pensiones privados de las rentas más altas. No en vano, la propia propuesta del gobierno abre al mercado privado el sistema de pensiones reforzando el papel de la previsión social complementaria. La privatización de las pensiones y de la protección social no deja de ser una de las aspiraciones de la patronal y del discurso neoliberal, con el objetivo de aproximarse a un modelo dual, basado en una Seguridad Social pública débil y de carácter meramente asistencial, y una protección social complementaria de iniciativa privada.

En definitiva, desde el PSUC viu rechazamos la revisión propuesta por el gobierno central del pacto de Toledo y emplazamos a las organizaciones sindicales y al conjunto de la clase trabajadora a manifestar su oposición. La propuesta del gobierno constituye un atentado contra el sistema público de protección social y contra los derechos sociales de los trabajadores y trabajadoras. En este contexto, desde el PSUC viu apoyaremos y valoraremos positivamente la convocatoria de movilizaciones contra las medidas propuestas por el gobierno.

Comité Ejecutivo del PSUC viu, 8 de febrero de 2010.

El projecte federal i republicà

El PSUC viu de Barcelona informa que dijous dia 11 de febrer d'11 a 12 del migdia es presentarà la campanya en una paradeta a la plaça Carles Pi i Sunyer (Portal de l'Àngel, davant Estadística). Amb la presència dels secretaris generals del PSUC i del PCE, Albert Escofet i José Luis Centella.

No oblidem Palestina

El dia 3 de febrer es farà un acte al Casal Pere Quart a 2/4 de 8 del vespre, per informar de la situació actual a la Franja de Gaza convocat per la PLATAFORMA PER PALESTINA.

Es passarà un documental i intervindrà Usama Khaldy de la Comunitat Palestina de Catalunya.

Des del PSUC viu de Sabadell us convidem a participar en aquest i en próxims actes que es facin en suport de la causa palestina, i continuem donant tot el nostre suport al poble palestí i a la seva lluita pels seus drets i llibertats, així com a la resta de pobles del món que estan en una situació similar i continuen lluitant i resistint.

En que gastes els meus diners?

Campanya de Recollida de Signatures per la transperència dels Comptes de la Casa Reial

Joves Comunistes de Catalunya, conjuntament amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya - viu i el Partit Comunista d'Espanya vàrem iniciar la setmana passada una campanya per demanar transparència als comptes de la família reial espanyola.

Per descarregar-se el full de signatures o omplir el formulari per internet:

Signar per Internet
Full de Signatures

El Partit Socialista Unificat de Catalunya – viu conjuntament amb el Partit Comunista d'Espanya, han iniciat una recollida de signatures per tot l'Estat per presentar davant la Comissió de Peticions del Congrés dels Diputats una proposta per a que les comptes de la Casa Reial tinguin control públic i puguin ser conegudes per tots i totes les ciutadanes d'Espanya.

Per al PSUCviu ja resulta anòmal que els i les ciutadanes espanyoles no puguin votar al seu Cap d'Estat per a que a sobre no pugin conèixer en que s'utilitzen els diners que reben dels fons públics, considerant que és necessari acabar amb l'opacitat de les comptes de la Casa Reial.

Des del PSUCviu es demanarà també la publicació a Internet dels salaris de tots els membres de la Família Reial per a que els i les contribuents espanyoles sàpiguen a què es destinen els seus diners. Cosa de justícia, que la Constitució atorgui al Rei per disposar lliurement de l'assignació anual no vol dir que no es donin comptes dels sous de cada membre de la Família Reial. Es tracta de diners públics i hi ha Cases Reials europees que publiquen els seus gastos a Internet.

També, es plantejaran que les donacions i regals que rebi en condició de Cap d'Estat tinguin que ser transparents i passar el patrimoni a l'Estat. L'opacitat és tal, que ni els diputats, ni el tribunal de comptes de la Fiscalia, ni els tribunals, ni tant sols la Comissió de Secrets Oficials tenen accés a dita informació.

Ja que no solament seria democràtic, sinó de justícia al tractar-se de diners públics, que en el Congrés dels Diputats, màxima expressió de la sobirania popular, s'investigaren l'origen del patrimoni i de la fortuna de la Casa Reial Espanyola.

Les signatures recollides en els propers 3 mesos seran traslladades al Congrés per a la seva tramitació dins la Comissió de Peticions i al Grup d'Izquierda Unida de manera que aquesta proposta sigui portada a un debat parlamentari.

Des del PSUCviu i el PCE s'impulsaran diverses iniciatives per a consolidar el moviment republicà a Catalunya i Espanya i considera que aquesta opacitat és una senyal de la debilitat que te la monarquia a Espanya. Necessita ocultar la seva veritable realitat front el temor de posar en evidencia el cost que suposa per al conjunt dels i les espanyoles mantindre una família quant tantes i tantes famílies sofreixen les conseqüències de la crisi econòmica més dura dels últims temps.

La Red de Cargos Públicos por la República se presenta el día 20 en Catalunya

laRepublica.es

El grupo impulsor de la "Xarxa de càrrecs públics de Catalunya per a la III República" (Red de Cargos Públicos de Cataluña por la III República" presentará el manifiesto de adhesión a la red republicana el próximo 20 de enero.

La "Xarxa de càrrecs públics de Catalunya per a la III República" nace "como propuesta hermana de la que se impulsa a nivel del Estado y también de la Red de Municipios por la III República", y la hace extensiva a otros cargos públicos que consideren que es necesario plantear un cambio en el modelo de Estado, para que se comprometan en hacerlo realidad.

El grupo impulsor está formado por 15 regidores de distintas poblaciones de Catalunya y también por miembros del Gobierno de la Generalitat de Catalunya.

La puesta de largo de la "Xarxa" se realizará el próximo 20 de enero a las 19.30 en el Edificio l’Harmonia (Pça.Josep Bordonau i Balaguer, 6) en l’Hospitalet de Llobregat.

XARXA DE CÀRREGS PÚBLICS DE CATALUNYA PER LA III REPÚBLICA

Els/les sotasignants càrrecs públics de Catalunya ens adherim a la XARXA ESTATAL DE CARRÈGS PÚBLICS PER UN PROCÉS CONSTITUENT CAP A LA III REPÚBLICA

Als 78 anys de la proclamació de la II República ja s’ha obert a tot l’Estat Espanyol un important procés de reivindicació de la qüestió republicana, el camí cap a la III República, més després de la promesa d’ una reforma constitucional.

Els republicans de tota condició compromisos amb els ideals de Justícia, Llibertat, Igualtat i Fraternitat, hereus del llegat social, cultural i emancipador de la II República, hem de manifestar el nostre rebuig al model d’Estat de l’actual Constitució que implica una monarquia. Tanmateix, no podem acceptar que es negui la ciutadania la possibilitat d’escollir la forma de l’Estat: Sol·licitem un referèndum sobre la qüestió republicana

L’actual Monarquia Parlamentaria no recull els ideals que defensem .Ben al contrari, al llarg d’aquesta anys mitjançant l’exercici de politiques neoliberals vivim en una societat instal·lada en la precarietat laboral, educativa i econòmica dels treballadors i treballadores. El neoliberalisme es la negació de la democràcia i atenta de forma directa contra cadascun dels meus principis republicans. Per això, ens reclamem compromisos amb la solidaritat social i la democràcia participativa com eixos i emblemes de la nostre identitat republicana.

Els sotasignants fem una crida al conjunt d’homes i dones d’esquerres, republicans, socialistes, comunistes, llibertaris, feministes, alternatius, ecologistes, demòcrates, a defendre la memòria i els valors de la república, dels treballadors/es i de la pau. Per això desenvolupem una estratègia unitària per a l’obertura d’un procés constituent, que volem construir sobre els següents pilars:

1º:-Des del reconeixement dels drets humans: civils, polítics, socials i mediambientals.

2º.- Plantegem, en el marc del model d’estat republicà, la democràcia radical i participativa, per dur-la a tots els àmbits socials, com l’economia o la cultura,profunditzant en la democràcia política. 3º.- Volem recuperar el immens valor històric, ètic i polític de l’article sisè de la Constitució Republicana de 1931 per a defendre una política de pau: "España renuncia a la guerra com instrument de política nacional”. 4º.- Apostem per un model d’estat inspirat en els valors del humanisme laic,que es basa en el principi absolut de consciencia

5º.- El valor de l’austeritat, entès como la racionalitat i la sintonia entre las necessitats socials i las aportacions pressupostaries i d’infraestructures necessàries.

6º.- La construcció d’un Estat federal republicà i solidari, que reconegui el dret d’autodeterminació i resolgui la convivència entre els diferents pobles de l’Estat.

7º.- Volem construir la Tercera República Española en el marc d’una Europa federal a partir del impuls de un autèntic procés constituent europeu, l’Europa dels ciutadans/es i dels pobles.