Secretaria Política
En el moment de l’aprovació de l’Estatut el PSUC ja va declarar que aquest era manifestament millorable. Érem partidaris de una profunda reforma constitucional que permetés avançar vers un Estat Federal i Solidari, en que quedessin clarament definides les competències entre l’Estat i el Conjunt de les Comunitats i no de una reforma bilateral en el marc de una Constitució sorgida de una Transició, que 30 anys desprès mostra les seves limitacions per a construir un marc de convivència solidaria. Part d’aquestes limitacions estan en el fet de no reconèixer el caràcter multinacional d’Espanya, la democràtica sobirania dels seus pobles a decidir com volen conviure, el manteniment del sistema judicial heretat del franquisme o la pervivència de la vetusta institució monàrquica.
L’opció pel camí de petites reformes, permet el permanent qüestionament de la distribució de recursos i competències, es negatiu per a Catalunya i Espanya perquè cristal·litza una relació basada en la permanent disputa entre institucions, que acaba per fomentar la desavinença entre pobles. Aquesta opció no es nomes fruit del llegat del passat, sinó que esta promoguda i sostinguda pels grans partits de l’Estat (PP, PSOE) i les nacionalitats (CiU, PNV), arquitectes de un sistema polític que força la ubicació permanent del problema territorial en el centre del debat. Opció que es complementa amb un injust sistema electoral construït per marginar a l’esquerra transformadora, del que tots ells son beneficiaris. Un sistema que recordem, permet a CiU tenir 10 diputats amb el 3,03% de vots, mentre que IU nomes en te 2 amb el 3,77%.
EL PSUC segueix insistint que es necessària una profunda reforma de la Constitució i que cal obrir pas a una segona transició que determini amb claredat les competències municipals, autonòmiques i estatals, sota un principi de subsidiarietat (es a dir que tot allò que es pugui fer millor a un nivell descentralitzat es descentralitzi), però també estableixi un marc federal únic sobre els aspectes que siguin necessaris per assegurar la solidesa de un Estat al Servei dels treballadors tals com la regulació fiscal, laboral, seguretat social, pensions, defensa o política monetària. No compartim la idea que sempre la millor regulació sigui la mes descentralitzada. Com hem vist amb el Impost del Patrimoni, la fractura de les polítiques fiscals dintre de un mercat únic, porta a que les administracions quedin sotmeses al xantatge de la gran banca i les multinacionals per desmuntar la redistribució de la riquesa i els serveis socials.
Però tot i no ser aquest l’Estatut que haguéssim volgut, ha estat el que ha aprovat el poble de Catalunya i els pobles d’Espanya a traves dels seus Parlaments. El fet que un Tribunal Constitucional hagi legislat contra la sobirania popular es totalment rebutjable. Es del tot evident que ho prudent hagués estat que el Tribunal s’hagués inhibit de un procés que l’enfrontava a les sobiranies populars. Però ben al contrari, aquest Tribunal, a més deslegitimat per la seva composició, ha decidir erigir-se en pare salvador de les essències pàtries. Lamentem que en canvi no hagi mostrat cap diligencia en defendre drets clarament recollits a la Constitució com el dret a la vivenda dels desnonats per la banca, el dret al treball erosionat per la reforma laboral, els drets del poble conculcats per aquells que s’amaguen darrera els mercats financers per imposar retalls als drets negociats col·lectivament i regulats per lleis que ara es burlen amb tota impunitat al alterar el sou dels treballadors públics o les pensions.
La decisió del Tribunal Constitucional es una ofensa al poble de Catalunya i una maniobra que només farà que enverinar mes la crisi en que es viu a tot l’Estat. Som conscients que les forces conservadores nacionalistes de tota mena, se’ls hi dona nou protagonisme per enfonsar al nostre poble en una espiral autodestructiva, que permet establir una cortina de fum sobre els problemes socials que els treballadors de totes les nacionalitats del Estat espanyol patim a mans dels poders financers. Estem davant de una nova provocació dels sectors mes centralistes i reaccionaris que volen camuflar els greus problemes que te el país, enfrontant uns pobles amb altres, revitalitzant els patrioterismes i nacionalismes excloents. Ara l’amenaça mes gran pel poble català i espanyol es la contrareforma neoliberal que els grans banquers, a traves de institucions com el FMI, el Banc Europeu i la OCDE estan imposant als ciutadans de tot Europa, destruint els seus drets socials i laborals.
No hi ha futur de convivència federal sense un Estat del Benestar molt mes fort del que tenim actualment. Per nosaltres la lluita per la sobirania del poble català es inseparable de la lluita per la defensa de un sòlid estat del benestar i de un projecte federal que retorni la sobirania popular al poble treballador arreu de l’Estat. La proposta de un horitzó de independència i conformació d’Estats mes petits i dèbils, es caure en el joc que els poders econòmics volen per Europa, per que saben que en un marc mes fracturat els representants populars seran encara mes dèbils front al seu poder econòmic transnacional.
El PSUC partit nacional i de la classe treballadora, crida als treballadors de Catalunya a defensar els seus drets nacionals en el marc de un projecte federal que reconegui la nostra nació i estableixi un marc de convivència a l’Estat espanyol i a Europa just, transparent, democràtic i republicà. Denunciem la dinàmica que volen desfermar els nacionalismes conservadors del PP al formular la demanda contra l’Estatut, però també de CiU al plantejar el conflicte com un problema entre pobles i el PSOE al negar-se a propugnar obertament un projecte federal per canviar el marc jurídic i electoral establert per la transició
El PSUC entén que aquesta lluita esta íntimament relacionada, amb la lluita que desenvolupen els treballadors i els seus sindicats per defendre la sobirania popular front als intents dels poderosos destruir les institucions democràtiques i el marc de drets i llibertats que expressen. Per tant, entenem que avui aquesta lluita també forma part de la mobilització social que arreu de l’estat Espanyol i Europa s’està desfermant contra la contrareforma que els grans banquers han desencadenant contra les conquestes socials. Per nosaltres aquesta mobilització es part de la mobilització vers la Vaga General convocada pel 29 de setembre.
Cridem a tot el poble de Catalunya a mobilitzar-se el 10 de juliol contra la sentencia del Tribunal Constitucional
Per la sobirania del poble de Catalunya!
Per la sobirania de les institucions populars. Ni jutges, ni mercaders poden estar per sobre dels parlaments democràtics!
Contra la judialització de la vida política, reforma democràtica del aparell judicial!
Per el canvi immediat de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional i la Llei Electoral!
Per una nova transició que obri pas a una República Federal Solidària sustentada en la sobirania fraternal dels pobles d’Espanya!
Constituïm una xarxa de municipis per la IIIª República que promogui el projecte federal com element vertebrador de una Espanya plural!
Poble treballador de Catalunya impulsant la Vaga General, assumim el protagonisme que ens pertany!
